AUTOR: Joan Vinyoli

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Teresa Canas

 

(..) Tot calla, tot es resisteix; / cada vegada es fa més i més ampla / la solitud al meu entorn. / Hi ha una font viva que no para / mai de rajar: l’escolto / de nit al cor de cada cosa.

 

Amb el recull de poemes dels llibres: “Cants d’Abelone”, “Vent d’aram”, “Ara que és tard”, “Primer desenllaç”, “Les hores retrobades”, “El callat”. “El griu”, “Realitats”...., hem volgut fer una passejada per la seva poesia.

 

Els poemes de Joan Vinyoli, no necessiten protecció ni companyia de cap mena, armats únicament de llur força, han arribat a dalt de tot, allà on ja l’escala ja no segueix i dóna al buit.

 

El poeta ens acosta a diferents eixos temàtics: amor, natura, país, vida, mort..., és en aquests eixos que hem volgut centrar el nostre petit homenatge, recollint aquells poemes que més ens han significat i dóna’ls-hi vida.

 

Amb una successió de paraula i música, volem fer una reflexió sobre aquests eixos i endinsar-nos en les imatges que van fer possible aquests poemes.

 

Diu el poeta: Entre ser un poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. És el que In-Fusió Teatre vol fer amb aquest espectacle: Viure, ni que sigui per una estona, poèticament.

 

Joan Vinyoli confessa que el va incitar a escriure una frase de Rainer M. Rilke: "La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències".