AUTOR: Bernat Romaní

 

Un diàleg gairebé constant entre el protagonista principal i diversos interlocutors telefònics. El so que prové del telèfon es correspon al que sent subjectivament l’home protagonista i, que també sent el públic, és per tant, un diàleg constant entre el personatge i els de més de quaranta personatges diferents que van parlant pels diferents telèfons.

 

L’obra està estructurada en fragments que representen talls temporals (importants per entendre el fil de la història) i que es remarca amb canvis de vestuari i de utillatge.

 

Un home despatxat fulminantment de la feina es troba que té tot el temps del món. Recupera la seva passió per la lectura que havia deixat hivernada, però el seu telèfon sona amb una freqüència anormalment alta. Des del primer “Si?” Que articula, comprovarà com aquest gran invent, fet per un escocès el segle passat quan buscava una pròtesi auditiva per a la seva dona, pot capgirar qualsevol cosa.

 

El text explora, en forma d’acció, els avantatges i desavantatges del telèfon. El protagonista experimenta la impotència davant de qualsevol eventualitat, que un usuari qualsevol, experimenta davant la comunicació amb aquest servei.