AUTOR: Sergi Belbel

 

Què és el teatre sinó paraula. A Elsa Schneider la paraula constitueix l’element essencial i arriba a bastir l’acció i la tensió dramàtiques, només hi ha els personatges, la seva veu i el seu interior. “Elsa Schneider” és un gran repte per a les tres actrius, soles davant del públic, només amb la paraula com a eina.

 

Sergi Belbel, en aquesta obra, ens fa palès com les circumstàncies, en un moment precís, o al llarg d’una vida, pot provocar un tràgic desenllaç. Circumstàncies que es poden produir en la joventut, maduresa o decadència de la vida d’una persona, i que això, les porta a una decisió final.

 

L’autor, en aquesta obra, ens endinsa en el món interior de dues dones, amb les seves il·lusions, contradiccions, pors, l’enorme por d’enfrontar-se a la vida... Totes aquestes preguntes, que qualsevol persona es podria fer, tots aquests conflictes que qualsevol persona podria patir, en el món de les dones hi ha quelcom que ho accentua: la maternitat, la dona com a objecte sexual, la submissió que encara s’arrossega pel fet de ser dona...

 

En qualsevol etapa de la vida s’han de prendre decisions, afrontar adversitats, que no sempre estan en consonància amb el que internament volem. Aquesta persona, aquestes dones, des de les tres edats de la seva vida: joventut, maduresa i decadència, fa reviure en l’espectador aquesta tortuosa vida interior. Precisament crec que és aquesta veu interior, la que ens explica i ens fa partícips dels seus conflictes, els nostres conflictes, la qual cosa fa aquesta obra molt actual.