AUTOR: Jordi Coca

 

Més de dos mil·lenis després que Sófocles hagués escrit la tragèdia de “Antígona”, aquesta continua essent viva i present entre nosaltres.

Creont, rei de la ciutat, decreta un edicte pel qual no es pot donar sepultura a Polinices, germà d’Antígona i d’Ismene per ser, segons ell, un enemic de la ciutat.

Antígona es revela davant d’aquest decret i decideix donar sepultura al seu germà Polinices; demana a Ismene, la seva germana, que l’ajudi, aquesta davant la por del poder i la força de Creont li diu que això que li demana és una bogeria.

Antígona davant la covardia de la seva germana, porta a terme ella sola aquesta empresa, afrontant així tal com ha dictat Creont, la seva mort.
Creont està disposat a pactar si la revolta d’Antígona és domèstica, però si suposa una mirada diferent, si reclama un espai públic, només hi ha la possibilitat de la violència cruel i el silenci imposat. Aquest silenci és un dels motius centrals de la, fins ara, darrera versió del mite: “Antígona” de Jordi Coca i és el que em va impulsar a posar-la en escena.